A l'abril passat vaig veure a Barcelona un dels meus actors favorits, Josep Maria Pou. Feia al Teatre Goya Truca un inspector de J. B. Priestley. És un dels millors actors que conec perquè té la capacitat de fer creïbles sobre els escenaris els papers més diversos, dotant-los de personalitat i caràcter. A més a més s'ha convertit en un director molt interessant.
Pou fa un ús magistral de la veu i amb el seu to poderós ens retorna al teatre entès com espectacle físic on domina l'espai amb els altres actors i amb el públic. M'agrada veure i escoltar actors que treballen la veu, el to, l'accent, el matís; gent que sap l'ofici.
En este cas es tracta d'un inspector de la policia que investiga el suïcidi d'una jove, la qual cosa el fa presentar-se sobtadament a casa dels Birling tot just als postres del sopar on celebren el prometatge de la seua filla.
L'acompanyen Carles Canut, Victòria Pagès, Ruben Ametllé , Paula Blanco i David Marcé. Destaquen especialment les actrius, Pagès i Blanco; i entre els homens en especial Carles Canut.
El primer vídeo recull una entrevista amb Pou amb les preguntes que el Teatre Goya recull cada quinze dies. Al segon, del programa Els matins, Marc Villanueva recull la notícia de l'estrena i entrevista els actors.
